El PSOE, al mes de Setembre
passat i mentre creixien les disputes internes, pretengué quadrar un triangle:
-
No a Mariano Rajoy i al PP.
-
No a la repetició d’eleccions.
-
No a un govern de canvi amb la col·laboració de
Podemos i els nacionalistes bascos i catalans.
Volien una entesa amb Ciudadanos
a la dreta i Podemos a l’esquerra amb el PSOE al centre presidint esta terrenal
trinitat. Però com digué el torero “lo
que no pué ze, no pué ze y ademá ez impozible”. Ciudadanos ja havia
proclamat que havien nascut per a barrar-li el pas a Podemos. I esta força
deixà clar que eixe plantejament només seria vàlid per a acords puntuals de
caire institucional, mai per a aplicar una política socioeconòmica de canvi. I
així assistirem fa uns mesos a escenes d’òpera bufa com la presentació del
pacte PSOE-Ciudadanos, pacte que durà com del Mercat a la Bosseria i després del
fiasco de la investidura al Congrés de Pedro Sánchez quedà soterrat sense
honors ni glòria. I oblidat per secula seculorum.
I mentre a Pedro Sánchez li
creixien els nans per tot arreu i Rajoy era derrotat al Congrés per 170 vots
front a 180 el (encara) Secretari General del PSOE pensó que pensar debía en asentar la cabeza i començà a valorar les
possibilitats d’intentar la formació d’un govern alternatiu, sotmetent-se a
unes primàries i convocant un congrés del seu partit a correcuita.
Però els nans no estaven per a
estes bromes i al toc d’alarma de papa Gonzalez 17 integrants de l’executiva
federal socialista dimitiren, això sí, amb la transparència i germanor que es
practica habitualment entre companys. I
els lil·liputencs acabaren menjant-se per un garró a Gulliver-Sánchez (Ernesto
Ekaizer fa en El País del 3/10/2016 una exposició detallada del procés de
deglució de Pedro Sánchez com a Secretari General). Tot açò en els dies previs
a la reunió del Comité Federal del PSOE del dissabte 01/10/2016 i a la pròpia
reunió del comitè.
Per acabar, unes preguntes:
-
S'abstindrà el PSOE en la previsible investidura
de Rajoy ? “Y donde dije digo, digo Diego?”.
-
Donaran per acabada la batalla Pedro Sánchez i
els altres paladins del NO a Rajoy?
- Rajoy, si surt investit president del govern,
aguantarà molt de temps que li toquen els pebrots des de l’oposició? O acabarà
convocant noves eleccions quan ho crega convenient per a ell?
-
A partir d’ara, assistirem a una recomposició
del camp de l’esquerra per a construir una alternativa creïble i engrescadora a
la dreta corrupta i retalladora?.
Robert Sánchez Miralles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada