A la reunió
del Comité Federal del PSOE del dia 23/10/2016 el primer secretari del partit
socialista de Catalunya, Miquel Iceta formulà la següent pregunta (ací
expressada en termes aproximats): “Ara se’ns demana que, per responsabilitat d’Estat,
desbloquegem la formació del govern i que s’abstinguem en la investidura de
Rajoy. I després, què? Quantes vegades més se’ns exigirà que siguem
responsables i no fem caure el govern del PP amb una oposició ferma a totes
les seues mesures antisocials?”.
L’esmentat Comitè
Federal canvià del NO, NO, NO a l’abstenció: I ara què? Què faran estes
persones “tan responsables” quan Rajoy, tot seguit després de la seua
investidura i de la formació del seu govern, els planteje l'aprovació
inajornable del pressupost general de l’Estat, amb les retallades exigides per la
Comissió Europea per assolir l’objectiu del dèficit establert?
I què faran
per a frenar la galopant corrupció que envaeix àmplies esferes del poder de la
dreta, i no únicament de la dreta? Crearan
una comissió parlamentaria per a llençar-se el plats al cap i continuar amb l’espectacle
del “I tú més”?
Com lluitaran
per frenar la minva en la recaptació de la Seguretat Social i garantir la
percepció de les pensions de jubilació i les prestacions als aturats? Es farà
una reforma fiscal per obtenir els fons necessaris per atendre estes
necessitats?
Quan arribarà
l’hora de l’autosuficiència financera per a ajuntaments i comunitats autònomes?
Quan recuperaran els serveis de sanitat, educació, transport, atenció a la
dependència, etc., els nivells de solvència i dignitat que tenien abans de l’arribada
d’Atila-Rajoy al Palau de la Moncloa?
Estos abstencionistes
per responsabilitat i patriotisme (diuen ells) ens venen que, a partir d’ara,
faran una oposició ferma i eficaç. Tant ferma i eficaç com la que feren en el
quatrieni 2011-2015 i que el poble els va premiar amb 90 diputats en el
Congrés. Estes persones es comportaven “irresponsablement” quan en les eleccions
del 26-J proclamaren el no, és no a Rajoy i al PP i ara, quan ignoren el
seu compromís amb l’electorat, han recuperat el sentit de la responsabilitat?
En resum,
afavorir la continuïtat del govern del PP, segons estos socialabstencionistes,
és una mostra de responsabilitat. Considerar la possibilitat d’un pacte
progressista per a un govern de canvi efectiu era impensable i inviable.
I ara ens
podem preguntar: Amb estos plantejaments, és el PSOE un partit d’esquerres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada