dimarts, 25 d’octubre del 2016

La pregunta de l’Iceta


A la reunió del Comité Federal del PSOE del dia 23/10/2016 el primer secretari del partit socialista de Catalunya, Miquel Iceta formulà la següent pregunta (ací expressada en termes aproximats): “Ara se’ns demana que, per responsabilitat d’Estat, desbloquegem la formació del govern i que s’abstinguem en la investidura de Rajoy. I després, què? Quantes vegades més se’ns exigirà que siguem responsables i no fem caure el govern del PP amb una oposició ferma a totes les seues mesures antisocials?”.
L’esmentat Comitè Federal canvià del NO, NO, NO a l’abstenció: I ara què? Què faran estes persones “tan responsables” quan Rajoy, tot seguit després de la seua investidura i de la formació del seu govern, els planteje l'aprovació inajornable del pressupost general de l’Estat, amb les retallades exigides per la Comissió Europea per assolir l’objectiu del dèficit establert?
I què faran per a frenar la galopant corrupció que envaeix àmplies esferes del poder de la dreta, i no únicament de la dreta?  Crearan una comissió parlamentaria per a llençar-se el plats al cap i continuar amb l’espectacle del “I tú més”?
Com lluitaran per frenar la minva en la recaptació de la Seguretat Social i garantir la percepció de les pensions de jubilació i les prestacions als aturats? Es farà una reforma fiscal per obtenir els fons necessaris per atendre estes necessitats?
Quan arribarà l’hora de l’autosuficiència financera per a ajuntaments i comunitats autònomes? Quan recuperaran els serveis de sanitat, educació, transport, atenció a la dependència, etc., els nivells de solvència i dignitat que tenien abans de l’arribada d’Atila-Rajoy al Palau de la Moncloa?
Estos abstencionistes per responsabilitat i patriotisme (diuen ells) ens venen que, a partir d’ara, faran una oposició ferma i eficaç. Tant ferma i eficaç com la que feren en el quatrieni 2011-2015 i que el poble els va premiar amb 90 diputats en el Congrés. Estes persones es comportaven “irresponsablement” quan en les eleccions del 26-J proclamaren el no, és no a Rajoy i al PP i ara, quan ignoren el seu compromís amb l’electorat, han recuperat el sentit de la responsabilitat?
En resum, afavorir la continuïtat del govern del PP, segons estos socialabstencionistes, és una mostra de responsabilitat. Considerar la possibilitat d’un pacte progressista per a un govern de canvi efectiu era impensable i inviable.
I ara ens podem preguntar: Amb estos plantejaments, és el PSOE un partit d’esquerres?
 

Robert Sánchez Miralles

dimecres, 5 d’octubre del 2016

NO, NO, NO. O SÍ?


El PSOE, al mes de Setembre passat i mentre creixien les disputes internes, pretengué quadrar un triangle:
-          No a Mariano Rajoy i al PP.
-          No a la repetició d’eleccions.
-          No a un govern de canvi amb la col·laboració de Podemos i els nacionalistes bascos i catalans.
Volien una entesa amb Ciudadanos a la dreta i Podemos a l’esquerra amb el PSOE al centre presidint esta terrenal trinitat. Però com digué el torero “lo que no pué ze, no pué ze y ademá ez impozible”. Ciudadanos ja havia proclamat que havien nascut per a barrar-li el pas a Podemos. I esta força deixà clar que eixe plantejament només seria vàlid per a acords puntuals de caire institucional, mai per a aplicar una política socioeconòmica de canvi. I així assistirem fa uns mesos a escenes d’òpera bufa com la presentació del pacte PSOE-Ciudadanos, pacte que durà com del Mercat a la Bosseria i després del fiasco de la investidura al Congrés de Pedro Sánchez quedà soterrat sense honors ni glòria. I oblidat per secula seculorum.
I mentre a Pedro Sánchez li creixien els nans per tot arreu i Rajoy era derrotat al Congrés per 170 vots front a 180 el (encara) Secretari General del PSOE pensó que pensar debía en asentar la cabeza i començà a valorar les possibilitats d’intentar la formació d’un govern alternatiu, sotmetent-se a unes primàries i convocant un congrés del seu partit a correcuita.
Però els nans no estaven per a estes bromes i al toc d’alarma de papa Gonzalez 17 integrants de l’executiva federal socialista dimitiren, això sí, amb la transparència i germanor que es practica habitualment entre companys.  I els lil·liputencs acabaren menjant-se per un garró a Gulliver-Sánchez (Ernesto Ekaizer fa en El País del 3/10/2016 una exposició detallada del procés de deglució de Pedro Sánchez com a Secretari General). Tot açò en els dies previs a la reunió del Comité Federal del PSOE del dissabte 01/10/2016 i a la pròpia reunió del comitè.
Per acabar, unes preguntes:
-          S'abstindrà el PSOE en la previsible investidura de Rajoy ? “Y donde dije digo, digo Diego?”.
-          Donaran per acabada la batalla Pedro Sánchez i els altres paladins del NO a Rajoy?
-         Rajoy, si surt investit president del govern, aguantarà molt de temps que li toquen els pebrots des de l’oposició? O acabarà convocant noves eleccions quan ho crega convenient per a ell?
-          A partir d’ara, assistirem a una recomposició del camp de l’esquerra per a construir una alternativa creïble i engrescadora a la dreta corrupta i retalladora?.
Robert Sánchez Miralles