dilluns, 10 de desembre del 2012

Discurs del Dia de la Constitució

En commemorar la Constitució de 1978, creiem que, des de fa anys, s’ha iniciat un procés de sacralitzacio d’esta carta magna per part dels qui no estan interessats en actualitzar-la per adequar-la a les exigències dels nostres temps. La dinàmica bipartidista i les pressions dels grans poders econòmics i religiosos bloquegen tot intent de procedir a aquesta urgent actualització.
Fa exactament dos anys, l’ACERT va publicar al Carraixet, un article titulat “¡Viva la Pepa!”, rememorant l’aprovació el març de 1812 de la Constitució de Cadis. En aquella ocasió ja remarcàvem l’incompliment d’alguns articles significatius de la present Constitució Espanyola.
Enunciàvem, per exemple, que no es protegien les diferents modalitats lingüístiques al nostre estat. Res no ha millorat. A l’ajuntament, quasi res es fa en valencià i ni tan sols s’ha aprovat un  reglament de normalització del valencià, inspirat en el que hi ha a València capital des de fa molts anys i presentat en forma de moció per l’ACERT.
Igual passa amb la confesionalitat de l’estat, segons el que diu l’article 16.3. En realitat el confesionalisme catòlic ho invadeix tot. I què direm sobre el dret a una informació veràç que reclama l’article 20?. Els mitjans de comunicació públics estan sotmesos als que governen i els privats a les seues empreses i a la publicitat que els sustenta.
A l’article 21 es reconeix el dret de reunió pacífica sense demanar autorització. Sí, però com? Als edificis públics, està molt restringit (a Tavernes Blanques ens deneguen els locals als partits de l’oposició per a fer reunions informatives) i als llocs de trànsit (al carrer) s’ha de comunicar i t’ho poden denegar. Per tant, als manifestants i als periodistes la policia antidisturbis els “explica” amb freqüència el contingut d’este article.
Ara el ministre Ruiz Gallardon, vol aplicar l’article 24, que parla del dret a obtenir tutela efectiva dels jutges i tribunals, incrementant sensiblement les taxes judicials, el que ha provocat una convocatòria de vaga per part de jutges i fiscals. Cosas veredes!
Si tots tenim dret a l’educació que, al nivell bàsic ha de ser obligatòria i gratuïta, segons el que diu l’article 27, com s’expliquen les retallades en professorat, ajudes per a llibres de text, beques de menjadors i construccions escolars?
L’article 31.1 de la Constitució demana la contribució de la ciutadania a la hisenda pública segons les seues possibilitats. Si? Doncs han tornat a pujar l’IVA (a las chuches que deia Rajoi, i a tot) i el govern ha declarat una amnistia fiscal per als evasors de capitals.

Tots tenim el deure de treballar i el dret al treball, proclama l’article 35.1. Fa dos anys denunciàvem que quatre milions i mig de persones no gaudien d’eixe dret. Ara ja són més de sis milions i cada dia van més i més treballadors al carrer gràcies a la reforma laboral i a les retallades de Don Mariano. Així és com els poders públics fan una política orientada a la plena ocupació que proclama l’article 40.1.
S’incompleix l’article 41 que exigeix la garantia a l’assistència i a unes prestacions socials suficients en cas de falta de treball. Més i més persones aturades es queden cada dia sense cobrar un mínim indispensable de subsistència.
L’article 43 reconeix el dret a la salut. En lloc d’açò, es fa pagar als jubilats per les medecines, es retalla la relació de productes farmacèutics i s’avança cap a la privatització dels hospitals públics.
Fins ara cada dia més de 500 famílies s’han quedat sense casa per no poder pagar la hipoteca i els bancs s’han convertit en la gran empresa immobiliària d’Espanya, en flagrant incompliment de l’article 47 que proclama el dret a un habitatge digne.
Estos dies hem assistit a multitudinàries manifestaciones de persones amb discapacitacions físiques, sensorials i psíquiques que veuen com  s’ignora el que diu l’article 49.
I pararem ací, però suma i segueix. Hui ens agradaria celebrar l’aniversari d’una Constitució ben viva que protegira efectivament tota la ciutadania. Lamentablement hem d’assistir a una efemèride en que la gran majoria té poc a cel·lebrar perquè el document constitucional està cada dia més allunyat de la realitat social i sembla que només li falta la data de caducitat.

dissabte, 8 de desembre del 2012



Aci teniu el resum del Ple del día 6 de desembre...crec que ha quedat prou bé, el discurs de Neus está íntegre i el millor es el final.
Hem de felicitar-nos perquè el nostre contra acte va ser un èxit, no vos pareix??    Gràcies i endavant!!!
Antonia.