dijous, 31 de maig de 2012

UN MONSTRE RECORRE EUROPA


És el monstre de la tisora. En nom de l’austeritat i de la consolidació fiscal es retallen primer els drets socials i tot seguit els ciutadans. A Espanya el bipartidisme dominant imposà la inclusió del dèficit zero a la nostra Constitució sense consulta popular. Així la dreta neoliberal té les mans lliures per a “ajustar” tot el que calga, començant pels drets laborals per mitjà d’una reforma que fomenta l’increment de l’atur i precaritza encara més les condicions de treball a les empreses.

A l’ensenyament públic es redueixen les beques de menjador, se suprimeix el bono-llibre de text, es massifiquen les aules, no es cobreixen les substitucions llevat de casos extrems, no es contracta cap interí, es minimitza l’atenció a la diversitat i els diners per a funcionament dels centres arriben tard i amb compta-gotes. A la universitat s’incrementen les tasses i els requisits per a demanar beques, la investigació quasi s’anul·la i també es redueix el professorat amb la consegüent pèrdua de qualitat i deriva cap a les universitats privades.

A la sanitat s’imposa el repagament de les medicines, s’agreuja també el binomi condicions laborals-qualitat de l’atenció, s’anuncia la privatització de tots els hospitals públics i es retalla en coses bàsiques com ambulàncies i pròtesis.

Mentre, mitjançant el FROB, a la banca se li “presten” milers de milions d’euros, s’estimula la concentració d’entitats en poques mans, el que redunda en l’empitjorament de la qualitat del servei i en una inevitable minva de la competència i de llocs de treball, les ajudes del Banc Central Europeu es destinen a intentar tapar el forat negre de la ruïna immobiliària i el crèdit a les famílies i a l’economia productiva està sota mínims. El País Valencià es queda sense entitats financeres pròpies, la CAM s’entrega al Banc Sabadell i Bancaixa a Cajamadrid per a crear una pirula anomenada Bankia que als dos anys sembla inviable i fa que el seu president, Rodrigo Rato, renuncie al càrrec. Tot un ex-ministre d’Economia i exdirector- gerent del FMI demostra ser incapaç de posar ordre en un projecte que nasqué viciat per la megalomania i el dogma neoliberal.

N’hi ha més i no acabaríem. Però sembla que a Europa la gent comença a traure’s la son de les orelles per a que les coses canvien. A Espanya la vaga general del 29 de Març i els resultats electorals a Andalusia i Astúries han estat uns avisos significatius de que no podem seguir per el camí que marca el Consell de Ministres cada divendres. Les diferents consultes electorals a Europa, sobre tot a França, abunden en la convicció de que una eixida progressista i d’esquerres a la crisi és possible i, potser, inevitable.



Robert Sànchez i Miralles

Coordinador d’Acert

Tavernes Blanques

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada