dimarts, 1 de març de 2011

Febrer 2010 al Diari Carraixet

 
REALITATS  I VALORS
El franquisme tingué un ministre d’Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, que parlava del “estado de realidades” perquè creia que allò important era construir coses i no perdre el temps en debats sobre democràcia, llibertats, justícia social, etc. Hui en dia encara hi ha polítics que semblen seguir-li els passos  a aquell ministre franquista. Transparència, participació, diàleg, compromís col·lectiu... per a què? Asfalt i totxanes! “Realitats” i fora romanços!
Vejam algunes realitats al nostre poble:
-          L’Altruista. L’antic casino que caigué baix el control total de la dreta des del triomf de “los nacionales”, ha arribat a l’actualitat en un estat lamentable. Els què l’han controlat no han fet res per restaurar-lo i recuperar-lo com a centre de vida social. Ara, quan ja la situació és insostenible, el Sr. Arturo Ros, en la doble condició d’alcalde i president de l’Altruista, ha aconseguit una fàcil cessió del casino a l’ajuntament per a convertir-lo en centre cultural, reservant la planta baixa per a les activitats pròpies de l’Altruista.
Més val tard que mai. Però ens sorprenen estes presses repentines. L’obra es vol fer en un any amb la financiació del Plan Confianza. Sembla que es faria la inauguració del nou edifici poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques de l’any vinent. Potser algú vol fer-se la campanya electoral amb una “realitat” sense valorar si eixa és la major urgència en estos moments de crisi i ajust pressupostari.
-          El poliesportiu municipal. A pas de caragol la finalització d’esta obra algun dia serà realitat. Ací, pel que es veu, no hi ha presses preelectorals. Però ves a saber si qualsevol dia bota la llebre.
-          L’Escola de Sant Rafel. L’ampliació i millora del centre per a fer front al previsible increment de matrícula ni ha començat. Alguns grups reben classes en aules prefabricades amb tots els inconvenients que açò comporta, faça fred o faça calor.  De què ha servit que s’acondicionaren uns terrenys pròxims a l’escola si no hi ha previsió d’utilitzar-los?
-          L’enderrocament de l’antiga PRIMAYOR S.A.  En el passat número de desembre del 2009 del Carraixet, l’ajuntament informava de les discretes gestions que havia fet per aconseguir l’enderrocament i neteja d’estes naus industrials (gestions tan discretes que ningú no en sabia res, ni tan sols els representants electes que ara són a l’oposició) . Un dels edificis ja hauria d’estar enderrocat perquè se li dona un termini màxim d’un mes a partir del 1-12-09, però, fins ara, ni senyal. Mentres tothom ha de sofrir la mala imatge que estos edificis ofereixen a l’entrada mateixa del poble i les “fragàncies” que desprenen.
Ja està bé! L’ajuntament en ple i no únicament la majoria del PP, amb el recolzament del poble, ha de lluitar amb totes les armes legals per aconseguir acabar amb esta amenaça per a la salut i la seguretat que estes naus representen per al poble.
I ara parlem de valors!


-          8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Previsiblement, un any més assistirem a la rutinària commemoració de l’efemèride. Caldria fomentar actes marcadament reivindicatius i menys oficials, de conscienciació social front a les problemàtiques com la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
-          Les pensions. Ara estem en crisi i les administracions públiques recapten menys per impostos. Però, què té a vore açò amb proposar, també ara, la reforma de les pensions? Creu el govern de Zapatero que açò milloraria en el curt termini la situació de les finances públiques? No seria millor evitar que moltes empreses posen en el carrer als treballadors i a les treballadores més majors amb el fàcil recurs de les prejubilacions? No seria més convenient aplicar fórmules de repartiment del treball existent i no condemnar a la joventut a l’eterna precarietat i a no poder gaudir d’una pensió mínimament digna quan arriben a majors? Reformes se n’han de fer, però amb temps, negociant-les i per augmentar la justícia social a més de garantir les pensions de hui i les de demà.
-          Les ajudes a les famílies: Solidaritat o “Sopa Boba”? L’Ajuntament ha donat estos nadals unes ajudes a les famílies amb fills. Com és sabut, les quantitats han estat de 40€ per a aliments, 30€ per a calcer i 20€ per a material escolar, tot açò per a criatures nascudes a partir del 1-1-2004. I tot açò sense tindre en compte els diferents nivells de renda ni les diferents situacions familiars. I tot açò sense informar ni negociar-ho amb ningú.
Naturalment, les famílies i els comerços beneficiaris no han protestat. Menys dóna una pedra. Però, és este el camí de fomentar la justícia social? Tan de criticar a Zapatero i acaben fent una cosa pareguda a allò de la devolució dels 400€ del IRPF, o el xec bebé.

Neus Sànchez i Expósito

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada